dilluns, 23 de setembre del 2019

La vida en realitat.



"Muere lentamente quien evita una pasión,
quien prefiere el negro sobre blanco,
los puntos sobre las "ies" a un remolino de emociones,
justamente las que rescatan el brillo de los ojos,
sonrisas de los bostezos,
corazones a los tropiezos sin sentimientos.

Muere lentamente quien no arriesga lo cierto por lo incierto
para ir detrás de un sueño,
de los que dejan perder a esa persona.
Quien no se permite,
por lo menos
una
vez
en
la
vida
huir de los consejos sensatos.

Estar vivo exige un esfuerzo mucho mayor
que el simple hecho de respirar"

Pablo Neruda


Un somriure decidit i un brindis al vent.

dimecres, 18 de setembre del 2019

Punt i final (?)


 Li va oferir
els seus records.
Volia que descobrís
aquell algú
a qui ja mai coneixeria.

Un somriure retòricament d'illa.

diumenge, 4 d’agost del 2019

Maneres d'allargar cada instant al seu costat (I)

Bategar-la més depressa...
per gaudir-la més a poc a poc.

(i així fer-la més especial encara)


Un somriure espai-temps

dimecres, 24 d’abril del 2019

Desitjos.


Un desig incrèdul
de sentir el meus dits entre els seus.

Un somriure d'un incrèdul.


dimarts, 9 d’abril del 2019

L'amor, i altres sentiments impossibles.


 No sé ben bé el que vull...

Potser una història per explicar,
d'aventures per recordar,
d'un camí per caminar.

Un somriure d'impossibles.

dijous, 22 de novembre del 2018

De Düşler Sokağı, records, paisatges i del temps


There is no history without first a place.

I have the heart to love you,
in this full loneliness that drowns me.
I have eyes full of light to imagine you,
and I have blind eyes not to see you.
I have the rough voice to talk to so many people,
and I have the lovely voice to sing to you.
My hands are cracked from the frost
And I have the gentle hands of heaven caress you


Un somriure de mitja llunya

dimecres, 7 de desembre del 2016

Temps...


Llegó el otoño; llegó la muerte

Un somriure eriçat.

divendres, 11 de novembre del 2016

D'atzucacs i altres carrerons atordidors i paradoxals, tinguin o no sortida...



És introvertida en el seu món extrovertit, 
també insòlita, com ha de ser.
Viu en un univers estrany,
impossible de contenir
en els límits de la decència,
on sembla que el temps pugui anar endavant, endarrere,
o fins i tot aturar-se en qualsevol moment


Un somriure emmascarat.

dijous, 22 de setembre del 2016

De qui és qui (o de màscares, de la fredor de les paraules i del joc dels disbarats)


 Sota la màscara,
guardo records inexistents.
Paraules d'un Déu
oblidat.

Un somriure emmascarat.  

dilluns, 5 de setembre del 2016


Mentres visquis brilla,
no pateixis per res en absolut.
Doncs la vida dura poc i,
el temps exigeix el seu tribut.

Un somriure d'una llàgrima de Sícilo de fa molt temps.


dimecres, 25 de maig del 2016

Espais a inventar.


El polze humitejat de l'anhelat lector
encara no ha marcat els suaus teixits de la seva pell.
Et faré poesia.

Una pista de somriure 

dimarts, 19 d’abril del 2016

Viatge a Ítaca


El sentit del viatge és el camí mateix. 

Un somriure per arribar molt més lluny que els arbres caigut

diumenge, 6 de desembre del 2015

De les veritats, de les mentides, i sobretot, sobretot, del cristall amb què les mires


I llavors, un dia,
t'adones que no saps quan
la vas començar a veure diferent.

Un somriure ni blanc ni negre.

dijous, 22 d’octubre del 2015

Velocitats, o qüestió de perspectiva.


Hi ha números 
que fan por.
D'altres, que més que por
t'ho mires amb ingenuïtat,

Sigui com sigui 
no deixa de ser la velocitat
a la que vas recorrent 
la vida.

Un somriure fent via.

dimarts, 25 d’agost del 2015

Del temps.


Dolça memòria,
que amarga ets al fer-me recordar.

Dels secrets que oblidem,
deixen d'existir.


No expliquis a ningú aquest somriure.

dissabte, 14 de febrer del 2015

Carnestoltes.

Durant uns dies
res serà el mateix....


Un somriure que es desmelena i no es despentina.

divendres, 22 d’agost del 2014

Un acudit; molts somriures, poques rialles i un badall incrèdul.

Un home va al metge.
L'explica que està deprimit.
Li diu que la vida li sembla dura i cruel.
Diu que se sent molt sol i cansat en aquest món ple d'amenaces,
on el que ens espera és irritant i incert.
El doctor li respon:
"El tractament  és senzill.
El gran Pallasso Pagliacci es troba aquesta nit a la ciutat.
Aneu a veure-ho!
Això l'animarà"
L'home mira al metge i es posa a plorar mentre diu;

"Doctor. . .  
jo, sóc Pagliacci...


Un "altre" somriure.

dissabte, 19 d’abril del 2014

Fosc

Ningú no parla de quan la nit perd les ales i tot els carrers són buits, de quan la festa s'acaba:
vidres trencats, vòmits i orins.
Ningú no parla dels gossos de mirada trista que vagaregen pels carrers 
i els seus fanals de llum freda, pàl·lida i marcida.
No,
Ningú no parla de les llambordes dures i humides, de quan els balcons es fan alts i 
els carrers, estrets.
Dels escombriaires que reguen els carrers,
els pidolaires,
les putes de les rambles i els cartrons de vi.
No sempre és càlida la nit...

Un daixò... somriure 

dilluns, 17 de març del 2014

De llibres oberts

Tu llegeixes perquè penses que t'excric.
Això és una cosa comprensible.

Jo escric perquè penso que em llegeixes.
I això és una cosa terrible


Un somriure egocèntric

diumenge, 3 de novembre del 2013

Ítaca

Fugiré fins que comencis a preguntar-te què se n'ha fet de mi.

T'esperaré a Londres, Buenos Aires o San Diego menjant taronges vora el riu.
Prega que el camí sigui llarg i vine a trobar-me a Civitavecchia, Tòquio o a Moscou.
Fixet en cada un dels cedres dels boscos del Canadà i tingues present que sempre has d'anar més lluny dels arbres caiguts que t'empresonen.
Al cor, guarda-hi sempre la ideia de mi i pregunta als nòmades del Txad si els hi sona la meva olor.
Que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven! Crida el meu nom enfilada a l'Himàlaia, per si l'eco t'explica res del meu destí.
Corre a les mines de Sakhelín per si t'he deixat algun tresor, però no oblidis mai que " l'amor no és un problema", que t'he donat el bell viatge i que sense mi, no hauries sortit.
Qui sap si quan ens escrutem de nou, cara a cara, voldràs trobar-me.


Més que un somriure.


dijous, 3 d’octubre del 2013

D'una imatge, de mil paraules, de distàncies que ho són tot, de distàncies que no són res

 Descobrir
algú especial
sota la pell
d'algú quotidià


Un somriure a compartir

dimarts, 17 de setembre del 2013

De records que s'esborren, de records que no

 L'estiu plega veles per enguany.
La tardor no vol tardar.
El fred va glaçant el passat
i no tornaran el moments que anyoro.


Un somriure vist i no vist.