Porto temps, tenint la sensació de que he tornat al meu passat gloriós.
Les mateixes sensacions viscudes abans.
quan tanco els ulls, em venen tots aquells colors vius i intensos, aquelles olors que em fan recordar a tu.
Aquella brisa suau d'estiu, entrant per la meva finestra,
el Sol fent brillar amb intensitat, les parets de la meva habitació, de color taronja.
i el meu llit...
sens dubte,
el meu llit,
el meu llit,
on m'esperaves nua totes aquelles matinades, fresques i agradables.
On cada nit ballàvem al compàs, d'una dansa secreta als ulls dels demés.
I,
és tornar obrir els ulls, on la topada amb la realitat és fa més catastròfica,
com si de sobte, el món parés de girar, i tot se't vingués ha sobre, notant com t'ofega el teu propi pes, que em deixa cansat, perdut, desorientat, amb la sensació de perdedor, humiliat i inconcluentment, sol i confús, en el bell mig d'una multitud de gent.
[ I tant mateix, tornar ha començar, un nou dia. ]
Un somriure d'atzucac.
