Sota la penombra, he deixat una ideia apagada,
Observo el perfil del teu entusiasme lluminós
i tanco els ulls.
Tatuaré aquest record,
en el bell mig de la meva memòria.
Un somriure d'Arc de Sant Martí
dimecres, 7 de desembre del 2011
dissabte, 26 de novembre del 2011
dilluns, 17 d’octubre del 2011
Horitzons i somnis i, viceversa.
Quan em van preguntar com seria la meva parella perfecte,
vaig riure incrédulament.
No sabia que respondre.
Tal vegada podria ficar-me exquisit,
i així demanar el desig
d'una menorquina de pell bronzejada i,
per demanar impossibles, d'ulls rasgats.
No obstant, és la que m'inspira a escriure,
la que surt sempre als meus somnis,
allà on no hi ha camins traçats i un mar infinit.
Un desig de somriure
dilluns, 26 de setembre del 2011
De marcar el pas, deixar-se portar, i altres coses que venen de gust.
Per poc que s’ho proposés
podria improvisar
una Nit inoblidable.
Avui, però,
el que de veritat
li ve de gust
és que el sorprenguin...
[i deixar-se seduir.]
podria improvisar
una Nit inoblidable.
Avui, però,
el que de veritat
li ve de gust
és que el sorprenguin...
[i deixar-se seduir.]
Imagina quin somriure...
dimecres, 27 de juliol del 2011
Inspirar, respirar...
No es tracta
de moldejar el temps.
La qüestió és fer
que no tingui
cap mena d'importància.
de moldejar el temps.
La qüestió és fer
que no tingui
cap mena d'importància.
Un somriure "Sant Pol"
dimecres, 6 de juliol del 2011
dijous, 9 de juny del 2011
Tu, tu, tururú
Com explicar-me a mi mateix
què tu ja no ets tu, què jo cada cop sóc més jo.I com més jo sóc, més m’allunyo del tu que no ets tu
I, en canvi, més trobo a faltar al tu que ja no ets
... I xiuxiuejar telepàticament ; torna, torna, torna...
Un somriure que no és un somriure.
divendres, 27 de maig del 2011
Nits d'estiu que, et venen de puntetes a la memòria, amb regust agredolç d'hivern
Avanço amb la certesa que m’he perdut pel camí. No trobo el vell “agafo el primer tren que em dugui a tu sense retorn”, tampoc la platja on ballàvem nus a les cinc del matí. He perdut la immortalitat i la omnipotència, la seguretat i la intel·ligència. La capa d’heroi, barrejada amb la resta de roba per rentar, sembla lamentar-se les nits de lluna plena. Els mites han anat perdent el seu daurat i cada cop em sembla menys acollidora la meva no-ciutat. Que no se t’escapi un "we could be so good together", ara que no puc menjar-me el món. A l’horitzó es dibuixen grans paraules per afrontar: Barcelona, Vida, TU..... Avui no m’hi feu lluitar. En quin univers t’has anat a perdre, heroi?
Un somriure sense tornada
dijous, 14 d’abril del 2011
Ambicions
No n’hi ha prou
amb tenir-ho tot.
També s’ha de donar
enveja a qui no ho té.
Un somriure per envejar
dilluns, 4 d’abril del 2011
De començaments i de finals
Un cop s'acaba
només en queden
les restes.
[incloent-hi els records]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)