He perdut el nord del meu camí.
Com dir-me a mi mateix,
que he de traçar via nova
quan tinc el mar al meu davant?
M'entres l'observo,
T'imagino.
Un somriure de sensacions nues als dits
dimarts, 23 de desembre del 2025
On anar?
diumenge, 6 de juliol del 2025
Què passa a les Nits en blanc?
Entre ombres propícies a les confidències,
amb una tafaneria insistent,
jugo a recordar el confort d'un temps llunyà
on s'amaga la melancolia.
Un somriure nostàlgic (II)
dijous, 31 d’octubre del 2024
De colors i comiats, de somnis i records
Busquem copsar aquell sentiment
entre imatges que s'esborren
desfermant retrucs de melangia.
Un Somriure nostàlgic
diumenge, 10 d’abril del 2022
Temps de canvis (II)
Ara, quan en la meva vida
tornen els temps de canvis,
és quan Menys Por em fa el paper en blanc
Com aquell polze humitejat de l'anhelat lector.
Com les grans paraules Per Afrontar.
Amb la meva capa d'heroi,
(et) Faré Poesia allà on vagi.
(et) Faré Poesia allà on vagi.
Un somriure Desitjat.
dilluns, 8 de novembre del 2021
De records i, de recordar(-te)
Sota la penombra de la nit,
llegeixo amb els dits,
els versos del teu cos.
Un Somriure per no oblidar.
dijous, 8 d’abril del 2021
dissabte, 21 de novembre del 2020
Les prioritats de les desil·lusions
De la mateixa manera
que els Grecs
feien estàtues a Déus
que no coneixien
i mai els van trobar.
Un somriure et desdibuixa
dijous, 17 de setembre del 2020
Un Somni
Aquesta nit he tingut un somni.
I en el somni t'ajudava a fer el llit, i et mirava de reüll. Tu, de Reüll, m'esquivaves la mirada.
tots dos sabíem que havíem trencat la promesa de no tornar-nos a enamorar.
Tan sols ha estat un somni, Ha estat bonic.
Un somriure
dimarts, 11 de febrer del 2020
De principis per encàrrec, de finals a mida (II)
No, no parlem d'amor, ara no...
que és fràgil,
fugaç,
mortal...
M'estimo més jugar
a emmordassar els sentiments,
al plaer efímer
de la innocència perduda.
Ja ens enamorarem
de nou més endavant si això...
Un somriure (només aparentment) conformista.
dilluns, 23 de setembre del 2019
La vida en realitat.
"Muere lentamente quien evita una pasión,
quien prefiere el negro sobre blanco,
los puntos sobre las "ies" a un remolino de emociones,
justamente las que rescatan el brillo de los ojos,
sonrisas de los bostezos,
corazones a los tropiezos sin sentimientos.
Muere lentamente quien no arriesga lo cierto por lo incierto
para ir detrás de un sueño,
de los que dejan perder a esa persona.
Quien no se permite,
por lo menos
una
vez
en
la
vida
huir de los consejos sensatos.
Estar vivo exige un esfuerzo mucho mayor
que el simple hecho de respirar"
Pablo Neruda
Un somriure decidit i un brindis al vent.
dimecres, 18 de setembre del 2019
Punt i final (?)
Li va oferir
els seus records.
Volia que descobrís
aquell algú
a qui ja mai coneixeria.
Un somriure retòricament d'illa.
diumenge, 4 d’agost del 2019
Maneres d'allargar cada instant al seu costat (I)
Bategar-la més depressa...
per gaudir-la més a poc a poc.
(i així fer-la més especial encara)
Un somriure espai-temps
dimecres, 24 d’abril del 2019
dimarts, 9 d’abril del 2019
L'amor, i altres sentiments impossibles.
No sé ben bé el que vull...
Potser una història per explicar,
d'aventures per recordar,
d'un camí per caminar.
Un somriure d'impossibles.
dijous, 22 de novembre del 2018
De Düşler Sokağı, records, paisatges i del temps
There is no history without first a place.
I have the heart to love you,
in this full loneliness that drowns me.
I have eyes full of light to imagine you,
and I have blind eyes not to see you.
I have the rough voice to talk to so many people,
and I have the lovely voice to sing to you.
My hands are cracked from the frost
And I have the gentle hands of heaven caress you
Un somriure de mitja llunya
dimecres, 7 de desembre del 2016
divendres, 11 de novembre del 2016
D'atzucacs i altres carrerons atordidors i paradoxals, tinguin o no sortida...
És introvertida en el seu món extrovertit,
també insòlita, com ha de ser.
Viu en un univers estrany,
impossible de contenir
en els límits de la decència,
on sembla que el temps pugui anar endavant, endarrere,
o fins i tot aturar-se en qualsevol moment
Un somriure emmascarat.
dijous, 22 de setembre del 2016
De qui és qui (o de màscares, de la fredor de les paraules i del joc dels disbarats)
Sota la màscara,
guardo records inexistents.
Paraules d'un Déu
oblidat.
Un somriure emmascarat.
dilluns, 5 de setembre del 2016
dimecres, 25 de maig del 2016
Espais a inventar.
El polze humitejat de l'anhelat lector
encara no ha marcat els suaus teixits de la seva pell.
Et faré poesia.
Una pista de somriure
dimarts, 19 d’abril del 2016
Viatge a Ítaca
El sentit del viatge és el camí mateix.
Un somriure per arribar molt més lluny que els arbres caigut
diumenge, 6 de desembre del 2015
De les veritats, de les mentides, i sobretot, sobretot, del cristall amb què les mires
I llavors, un dia,
t'adones que no saps quan
la vas començar a veure diferent.
Un somriure ni blanc ni negre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)