Fugiré fins que comencis a preguntar-te què se n'ha fet de mi.
T'esperaré a Londres, Buenos Aires o San Diego menjant taronges vora el riu.
Prega que el camí sigui llarg i vine a trobar-me a Civitavecchia, Tòquio o a Moscou.
Fixet en cada un dels cedres dels boscos del Canadà i tingues present que sempre has d'anar més lluny dels arbres caiguts que t'empresonen.
Al cor, guarda-hi sempre la ideia de mi i pregunta als nòmades del Txad si els hi sona la meva olor.
Que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven! Crida el meu nom enfilada a l'Himàlaia, per si l'eco t'explica res del meu destí.
Corre a les mines de Sakhelín per si t'he deixat algun tresor, però no oblidis mai que " l'amor no és un problema", que t'he donat el bell viatge i que sense mi, no hauries sortit.
Qui sap si quan ens escrutem de nou, cara a cara, voldràs trobar-me.
Més que un somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada