De quant l'amor es fa imposible, de quant tu et fas distant

He arribat a la conclusió de que sóc un covard, un covard per dir el estic dient en aquest Blog fantasma.

Ja fa anys et vaig tenir entre els meus braços, ja fa temps que et vas anar del meu costat.

Cal dir que no tot ha sigut dolent després del DIA D, és més, em sigut amics, però ara... 

ara ha arribat el moment de dir adéu.
La teva absència em mata, i em moro per dins quan vull veure't i,

m'ho negues amb excuses tant certes com pot ser que necessites respirar, 
però com sempre, la gent dona les seves preferències, i jo sóc l'últim.

Encara així et diré el que un dia em vas dir: NO HO OBLIDIS; T'ESTIMO. Cal dir que no ho he oblidar.

Ara, cal mirar un altre cop cap a un costat incert i, treure't de dintre d'una vegada per totes.

T'he estimat, fins que ens tornem a escrutar pels camins de la vida.

Llibertat de culte (Interpretació personal)

"Beneït és el fruit..."

Un somriure dolç i salat

De principis per encàrrec, de finals a mida (I)

Li he creat cent, mil històries, per viure'n cada una amb la intensitat de tot el que ha d'acabar... (o no). 

 Un somriure a ulls clucs

Del pas del temps i altres successions indiferentment ordenades o no

Hemos aumentado la velocidad.

Pero nos hemos encerrado nosotros mismos dentro de ella.

La maquinaria, que proporciona abundancia, nos ha dejado en la indigencia.

Nuestra ciencia nos ha hecho cínicos; nuestra inteligencia, duros y faltos de sentimientos.

Pensamos demasiado y sentimos demasiado poco.

Un somriure repensat

Desfent camí

El meu harem ha esdevingut nombrós,

també els plaers, els luxes de la vida,

però el teu redòs, la teva companyia,

voluptuosament desfan camí.

Un somriure que m'ha marcat

De [re]tornar sense fer gaire soroll pel camí on volen perde's les hores

Ben tornat.

Exclamà al veure'm,

quant vaig trepitjà

terra incógnita

Un somriure d'ara i de fa temps