Quan em van preguntar com seria la meva parella perfecte,
vaig riure incrédulament.
No sabia que respondre.
Tal vegada podria ficar-me exquisit,
i així demanar el desig
d'una menorquina de pell bronzejada i,
per demanar impossibles, d'ulls rasgats.
No obstant, és la que m'inspira a escriure,
la que surt sempre als meus somnis,
allà on no hi ha camins traçats i un mar infinit.
Un desig de somriure
