divendres, 22 d’agost del 2014

Un acudit; molts somriures, poques rialles i un badall incrèdul.

Un home va al metge.
L'explica que està deprimit.
Li diu que la vida li sembla dura i cruel.
Diu que se sent molt sol i cansat en aquest món ple d'amenaces,
on el que ens espera és irritant i incert.
El doctor li respon:
"El tractament  és senzill.
El gran Pallasso Pagliacci es troba aquesta nit a la ciutat.
Aneu a veure-ho!
Això l'animarà"
L'home mira al metge i es posa a plorar mentre diu;

"Doctor. . .  
jo, sóc Pagliacci...


Un "altre" somriure.