Un acudit; molts somriures, poques rialles i un badall incrèdul.

Un home va al metge.

L'explica que està deprimit.

Li diu que la vida li sembla dura i cruel.

Diu que se sent molt sol i cansat en aquest món ple d'amenaces,

on el que ens espera és irritant i incert.

El doctor li respon:

"El tractament  és senzill.

El gran Pallasso Pagliacci es troba aquesta nit a la ciutat.

Aneu a veure-ho!

Això l'animarà"

L'home mira al metge i es posa a plorar mentre diu;

"Doctor. . .  
jo, sóc Pagliacci...

Un "altre" somriure.