Llegó el otoño; llegó la muerte
Un somriure eriçat.
dimecres, 7 de desembre del 2016
divendres, 11 de novembre del 2016
D'atzucacs i altres carrerons atordidors i paradoxals, tinguin o no sortida...
És introvertida en el seu món extrovertit,
també insòlita, com ha de ser.
Viu en un univers estrany,
impossible de contenir
en els límits de la decència,
on sembla que el temps pugui anar endavant, endarrere,
o fins i tot aturar-se en qualsevol moment
Un somriure emmascarat.
dijous, 22 de setembre del 2016
De qui és qui (o de màscares, de la fredor de les paraules i del joc dels disbarats)
Sota la màscara,
guardo records inexistents.
Paraules d'un Déu
oblidat.
Un somriure emmascarat.
dilluns, 5 de setembre del 2016
dimecres, 25 de maig del 2016
Espais a inventar.
El polze humitejat de l'anhelat lector
encara no ha marcat els suaus teixits de la seva pell.
Et faré poesia.
Una pista de somriure
dimarts, 19 d’abril del 2016
Viatge a Ítaca
El sentit del viatge és el camí mateix.
Un somriure per arribar molt més lluny que els arbres caigut
Subscriure's a:
Missatges (Atom)