De tocar de peus a terra, en vell mig d'una il·lusió innocent

En aquest gran circ del món,
sempre acabem actuant 
els pallassos



Sumriures on hi ha llàgrimes

Entre camins i altres llocs que, si fa no fa, no et porten a Roma

Que no em perdi altra vegada, buscant aquestes flors de paper que algú va pintar del color que volia per la meva vida.

-Jo solament sóc un pallasso amb nas vermell...m'ho varen regalar fa temps a canvi de donar felicitat... i un final feliç enganxat en l'esquena.
I m'agradaria quedar-me tranquil dormint en el teu coixí, i no veure després que no serveixi de res...

Sospiro després d'encendre'm un últim cigarret pensant que pot ser, demà ho deixi. Que el sol disfressat a "topos" em dongui ànims per seguir en el meu camí... 

Un somriure que volia anar cap a París

temps de canvis

Ara quan en la meva vida

són temps de canvis,

és quan més por em fa el paper en blanc.

I es que la meva manca d'inspiració

està provocada per la meva 

metamorfosis

Un somriure de mirada no tant perduda

Començar de zero...

Ara son moments per intentar començar de zero.

Avui estreno el blog, 

un nou món per deixar somriures allà on vagi

Un somriure d'una nit insòlita