He arribat a la conclusió de que sóc un covard, un covard per dir el estic dient en aquest Blog fantasma.
Ja fa anys et vaig tenir entre els meus braços, ja fa temps que et vas anar del meu costat.
Cal dir que no tot ha sigut dolent després del DIA D, és més, em sigut amics, però ara...
ara ha arribat el moment de dir adéu.
La teva absència em mata, i em moro per dins quan vull veure't i,
m'ho negues amb excuses tant certes com pot ser que necessites respirar,
però com sempre, la gent dona les seves preferències, i jo sóc l'últim.
Encara així et diré el que un dia em vas dir: NO HO OBLIDIS; T'ESTIMO. Cal dir que no ho he oblidar.
Ara, cal mirar un altre cop cap a un costat incert i, treure't de dintre d'una vegada per totes.
T'he estimat, fins que ens tornem a escrutar pels camins de la vida.
