Fosc

Ningú no parla de quan la nit perd les ales i tot els carrers són buits, de quan la festa s'acaba:

vidres trencats, vòmits i orins.

Ningú no parla dels gossos de mirada trista que vagaregen pels carrers 

i els seus fanals de llum freda, pàl·lida i marcida.

No,

Ningú no parla de les llambordes dures i humides, de quan els balcons es fan alts i 

els carrers, estrets.

Dels escombriaires que reguen els carrers,

els pidolaires,

les putes de les rambles i els cartrons de vi.

No sempre és càlida la nit...

Un daixò... somriure