Un acudit; molts somriures, poques rialles i un badall incrèdul.

Un home va al metge.

L'explica que està deprimit.

Li diu que la vida li sembla dura i cruel.

Diu que se sent molt sol i cansat en aquest món ple d'amenaces,

on el que ens espera és irritant i incert.

El doctor li respon:

"El tractament  és senzill.

El gran Pallasso Pagliacci es troba aquesta nit a la ciutat.

Aneu a veure-ho!

Això l'animarà"

L'home mira al metge i es posa a plorar mentre diu;

"Doctor. . .  
jo, sóc Pagliacci...

Un "altre" somriure.

Fosc

Ningú no parla de quan la nit perd les ales i tot els carrers són buits, de quan la festa s'acaba:

vidres trencats, vòmits i orins.

Ningú no parla dels gossos de mirada trista que vagaregen pels carrers 

i els seus fanals de llum freda, pàl·lida i marcida.

No,

Ningú no parla de les llambordes dures i humides, de quan els balcons es fan alts i 

els carrers, estrets.

Dels escombriaires que reguen els carrers,

els pidolaires,

les putes de les rambles i els cartrons de vi.

No sempre és càlida la nit...

Un daixò... somriure 

De llibres oberts

Tu llegeixes perquè penses que t'excric.

Això és una cosa comprensible.

Jo escric perquè penso que em llegeixes.

I això és una cosa terrible

Un somriure egocèntric