De llibres oberts

Tu llegeixes perquè penses que t'excric.

Això és una cosa comprensible.

Jo escric perquè penso que em llegeixes.

I això és una cosa terrible

Un somriure egocèntric

Ítaca

Fugiré fins que comencis a preguntar-te què se n'ha fet de mi.

T'esperaré a Londres, Buenos Aires o San Diego menjant taronges vora el riu.

Prega que el camí sigui llarg i vine a trobar-me a Civitavecchia, Tòquio o a Moscou.

Fixet en cada un dels cedres dels boscos del Canadà i tingues present que sempre has d'anar més lluny dels arbres caiguts que t'empresonen.

Al cor, guarda-hi sempre la ideia de mi i pregunta als nòmades del Txad si els hi sona la meva olor.

Que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven! Crida el meu nom enfilada a l'Himàlaia, per si l'eco t'explica res del meu destí.

Corre a les mines de Sakhelín per si t'he deixat algun tresor, però no oblidis mai que " l'amor no és un problema", que t'he donat el bell viatge i que sense mi, no hauries sortit.

Qui sap si quan ens escrutem de nou, cara a cara, voldràs trobar-me.

Més que un somriure.

D'una imatge, de mil paraules, de distàncies que ho són tot, de distàncies que no són res

 Descobrir

algú especial

sota la pell

d'algú quotidià

Un somriure a compartir

De records que s'esborren, de records que no

 L'estiu plega veles per enguany.

La tardor no vol tardar.
El fred va glaçant el passat

i no tornaran el moments que anyoro.

Un somriure vist i no vist.

Nusos

No trigaria a descobri

que el pitjor

d'enfrontar-se a un fantasma

és adonar-te'n

que allò que [no] pots vèncer

és real.

Un somriure deslligat

En poques paraules. (II)

Diu que ha anat fent al seu aire,

que ha fet vida a mil ciutats,

que ha dormit en llocs que feien feredar.

Que està content, que tot va bé

 Diu que un dia, de passada,

va fer nit en un poble i que s'hi va acabar quedant,
això si, per ara.

Diu que ha estimat a noies i dones,

que més d'una li va fer perdre el nord.

Però diu que amb aquestes coses, ja se sap,

quan menys t'ho esperes és quan tens un cop de sort.

Diu que vist amb perspectiva

té molt clar que quiet no hagués estat feliç.

Però reconeix que això de desaparèixer tant de sobte, sense avisar,

és marxar amb  molt poc estil.

I que el temps, que ho cura tot,

tot s'anirà posant a lloc.

Diu que a la nit sempre surt a fumar mentres veu un cel que no te l'acabes.

Que pensa molt amb nosaltres.

I que per molt lluny que estigui, no hem de tenir por,,

quan s'hi hagi de ser, hi serà.

Un somriure a descobrir.

Fraccions de temps, escapant entre els nostres dits.

Va tancar les sever portes.

Ella va partir amb el tren cap a la propera estació.

Ell va arribar tot just uns segons tard,

lo suficient perquè la més bonica història d'amor de tots els temps,

es perdés en la inexistència del passat
Mai es van arribar a conèixer.

Quasi un somriure. 

Carpe Diem

No preguntis el preu

d'allò que t'enlluerna

Un somriure renovat 

Perdoneu, avui deixaré que les cançons marquin el ritme

No volveré a sentirme extraño,

aunque no me llegue a conocer.

Y no volveré a quererte tanto,

y no volveré a dejarte de querer.

Dejé de volar, me hundí en el barro,

y entre tanto barro me encontré

algo de calor sin tus abrazos.

Ahora sé que nunca volveré.

un somriure mig cantat. 

Paisatges i retrats menys o més fidels

Potser hagués calgut

afegir-hi el contexte.

Qüestió de sinceritat.

Un somriure a pilota passada

Cuentame un cuento y verás que contento

Porto temps, tenint la sensació de que he tornat al meu passat gloriós.

Les mateixes sensacions viscudes abans.

quan tanco els ulls, em venen tots aquells colors vius i intensos, aquelles olors que em fan recordar a tu.

Aquella brisa suau d'estiu, entrant per la meva finestra,

el Sol fent brillar amb intensitat, les parets de la meva habitació, de color taronja.

i el meu llit...

sens dubte, 
el meu llit,

on m'esperaves nua totes aquelles matinades, fresques i agradables.

On cada nit ballàvem al compàs, d'una dansa secreta als ulls dels demés.

I,

és tornar obrir els ulls, on la topada amb la realitat és fa més catastròfica,

com si de sobte, el món parés de girar, i tot se't vingués ha sobre, notant com t'ofega el teu propi pes, que em deixa cansat, perdut, desorientat, amb la sensació de perdedor, humiliat i inconcluentment, sol i confús, en el bell mig d'una multitud de gent.

[ I tant mateix, tornar ha començar, un nou dia. ]

Un somriure d'atzucac.

En poques paraules

Tot i que no cal anar massa lluny per saber que la fi del món és invisible, de vegades, per molt il.lògic que pugui semblar el destí, passa que només la dansa secreta de dues mirades que es troben d’amagat trenca l’espera desordenada d’un conflicte que no acabava d’esclatar. En aquest precís moment, inesperadament, allò que creies invisible se’t planta al davant, i un dolor estrany, fluix, dolç, com irreal, converteix la certesa en hipòtesis. Llavors saps segur que ningú podrà esborrar mai l’instant que s’esdevé. El món sembla ser a segles de distància, la vida et comença a ploure davant dels ulls, i al teu voltant l’estertor del buit, el silenci més absolut, la cara muda d’aquell que fuig sense altra meta que la pròpia confusió, es barregen, per una ironia singular, amb una escalfor comfortable que et penetra dins del cap, convertint en senzill caminar sobre aigües poc profundes.

I tammateix no és amor. Perquè si aquesta fos només una història d’amor no valdria la pena explicar-la.

Un somriure de got llarg

Tatuar moments

Sota la penombra, he deixat una ideia apagada,

Observo el perfil del teu entusiasme lluminós

i tanco els ulls.

Tatuaré aquest record,

en el bell mig de la meva memòria.

Un somriure d'Arc de Sant Martí

Retocs

No l'estimo,
no és perfecta...
Ja la canviaré.

Un somriure a mida

Horitzons i somnis i, viceversa.

Quan em van preguntar com seria la meva parella perfecte,

vaig riure incrèdulament.

No sabia que respondre.

Tal vegada podria ficar-me exquisit,

 i així demanar el desig

 d'una menorquina de pell bronzejada i,

 d'ulls rasgats.

No obstant, és la que m'inspira a escriure,

la que surt sempre als meus somnis,

allà on no hi ha camins traçats i un mar infinit.

Un  desig de somriure 

De marcar el pas, deixar-se portar, i altres coses que venen de gust.

Per poc que s’ho proposés
podria improvisar
una Nit inoblidable.

Avui, però,
el que de veritat
li ve de gust
és que el sorprenguin...


[i deixar-se seduir.]

Imagina quin somriure...

Inspirar, respirar...

No es tracta
de moldejar el temps.

La qüestió és fer
que no tingui
cap mena d'importància.

Un somriure "Sant Pol"

Amor, amor amor...

"Ans deslliureu-nos
de qualsevol mal.
Amén."

Un somriure que no vol pecar.

Tu, tu, tururú

Com explicar-me a mi mateix

què tu ja no ets tu, què jo cada cop sóc més jo.
I com més jo sóc, més m’allunyo del tu que no ets tu
I, en canvi, més trobo a faltar al tu que ja no ets

... I xiuxiuejar telepàticament ; torna, torna, torna...

Un somriure que no és un somriure.

Nits d'estiu que, et venen de puntetes a la memòria, amb regust agredolç d'hivern

Avanço amb la certesa que m’he perdut pel camí. No trobo el vell “agafo el primer tren que em dugui a tu sense retorn”, tampoc la platja on ballàvem nus a les cinc del matí. He perdut la immortalitat i la omnipotència, la seguretat i la intel·ligència. La capa d’heroi, barrejada amb la resta de roba per rentar, sembla lamentar-se les nits de lluna plena. Els mites han anat perdent el seu daurat i cada cop em sembla menys acollidora la meva no-ciutat. Que no se t’escapi un "we could be so good together", ara que no puc menjar-me el món. A l’horitzó es dibuixen grans paraules per afrontar: Barcelona, Vida, TU..... Avui no m’hi feu lluitar. En quin univers t’has anat a perdre, heroi?

Un somriure sense tornada

Ambicions

No n’hi ha prou amb tenir-ho tot. 

També s’ha de donar enveja a qui no ho té.

Un somriure per envejar

De començaments i de finals

Un cop s'acaba només en queden les restes.
[incloent-hi els records]

Un post-somriure