No preguntis el preu
d'allò que t'enlluerna
Un somriure renovat
dilluns, 25 de març del 2013
diumenge, 13 de gener del 2013
Perdoneu, avui deixaré que les cançons marquin el ritme
No volveré a sentirme extraño,
aunque no me llegue a conocer.
Y no volveré a quererte tanto,
y no volveré a dejarte de querer.
Dejé de volar, me hundí en el barro,
y entre tanto barro me encontré
algo de calor sin tus abrazos.
Ahora sé que nunca volveré.
un somriure mig cantat.
dimarts, 27 de novembre del 2012
Paisatges i retrats menys o més fidels
Potser hagués calgut
afegir-hi el contexte.
Qüestió de sinceritat.
Un somriure a pilota passada
dimarts, 7 de febrer del 2012
Cuentame un cuento y verás que contento
Porto temps, tenint la sensació de que he tornat al meu passat gloriós.
Les mateixes sensacions viscudes abans.
quan tanco els ulls, em venen tots aquells colors vius i intensos, aquelles olors que em fan recordar a tu.
Aquella brisa suau d'estiu, entrant per la meva finestra,
el Sol fent brillar amb intensitat, les parets de la meva habitació, de color taronja.
i el meu llit...
sens dubte,
el meu llit,
el meu llit,
on m'esperaves nua totes aquelles matinades, fresques i agradables.
On cada nit ballàvem al compàs, d'una dansa secreta als ulls dels demés.
I,
és tornar obrir els ulls, on la topada amb la realitat és fa més catastròfica,
com si de sobte, el món parés de girar, i tot se't vingués ha sobre, notant com t'ofega el teu propi pes, que em deixa cansat, perdut, desorientat, amb la sensació de perdedor, humiliat i inconcluentment, sol i confús, en el bell mig d'una multitud de gent.
[ I tant mateix, tornar ha començar, un nou dia. ]
Un somriure d'atzucac.
dimarts, 10 de gener del 2012
En poques paraules
Tot i que no cal anar massa lluny per saber que la fi del món és invisible, de vegades, per molt il.lògic que pugui semblar el destí, passa que només la dansa secreta de dues mirades que es troben d’amagat trenca l’espera desordenada d’un conflicte que no acabava d’esclatar. En aquest precís moment, inesperadament, allò que creies invisible se’t planta al davant, i un dolor estrany, fluix, dolç, com irreal, converteix la certesa en hipòtesis. Llavors saps segur que ningú podrà esborrar mai l’instant que s’esdevé. El món sembla ser a segles de distància, la vida et comença a ploure davant dels ulls, i al teu voltant l’estertor del buit, el silenci més absolut, la cara muda d’aquell que fuig sense altra meta que la pròpia confusió, es barregen, per una ironia singular, amb una escalfor comfortable que et penetra dins del cap, convertint en senzill caminar sobre aigües poc profundes.
I tammateix no és amor. Perquè si aquesta fos només una història d’amor no valdria la pena explicar-la.
Un somriure de got llarg
dimecres, 7 de desembre del 2011
Tatuar moments
Sota la penombra, he deixat una ideia apagada,
Observo el perfil del teu entusiasme lluminós
i tanco els ulls.
Tatuaré aquest record,
en el bell mig de la meva memòria.
Un somriure d'Arc de Sant Martí
dissabte, 26 de novembre del 2011
dilluns, 17 d’octubre del 2011
Horitzons i somnis i, viceversa.
Quan em van preguntar com seria la meva parella perfecte,
vaig riure incrèdulament.
No sabia que respondre.
Tal vegada podria ficar-me exquisit,
i així demanar el desig
d'una menorquina de pell bronzejada i,
d'ulls rasgats.
No obstant, és la que m'inspira a escriure,
la que surt sempre als meus somnis,
allà on no hi ha camins traçats i un mar infinit.
Un desig de somriure
dilluns, 26 de setembre del 2011
De marcar el pas, deixar-se portar, i altres coses que venen de gust.
Per poc que s’ho proposés
podria improvisar
una Nit inoblidable.
Avui, però,
el que de veritat
li ve de gust
és que el sorprenguin...
[i deixar-se seduir.]
podria improvisar
una Nit inoblidable.
Avui, però,
el que de veritat
li ve de gust
és que el sorprenguin...
[i deixar-se seduir.]
Imagina quin somriure...
dimecres, 27 de juliol del 2011
Inspirar, respirar...
No es tracta
de moldejar el temps.
La qüestió és fer
que no tingui
cap mena d'importància.
de moldejar el temps.
La qüestió és fer
que no tingui
cap mena d'importància.
Un somriure "Sant Pol"
dimecres, 6 de juliol del 2011
dijous, 9 de juny del 2011
Tu, tu, tururú
Com explicar-me a mi mateix
què tu ja no ets tu, què jo cada cop sóc més jo.I com més jo sóc, més m’allunyo del tu que no ets tu
I, en canvi, més trobo a faltar al tu que ja no ets
... I xiuxiuejar telepàticament ; torna, torna, torna...
Un somriure que no és un somriure.
divendres, 27 de maig del 2011
Nits d'estiu que, et venen de puntetes a la memòria, amb regust agredolç d'hivern
Avanço amb la certesa que m’he perdut pel camí. No trobo el vell “agafo el primer tren que em dugui a tu sense retorn”, tampoc la platja on ballàvem nus a les cinc del matí. He perdut la immortalitat i la omnipotència, la seguretat i la intel·ligència. La capa d’heroi, barrejada amb la resta de roba per rentar, sembla lamentar-se les nits de lluna plena. Els mites han anat perdent el seu daurat i cada cop em sembla menys acollidora la meva no-ciutat. Que no se t’escapi un "we could be so good together", ara que no puc menjar-me el món. A l’horitzó es dibuixen grans paraules per afrontar: Barcelona, Vida, TU..... Avui no m’hi feu lluitar. En quin univers t’has anat a perdre, heroi?
Un somriure sense tornada
dijous, 14 d’abril del 2011
Ambicions
No n’hi ha prou
amb tenir-ho tot.
També s’ha de donar
enveja a qui no ho té.
Un somriure per envejar
dilluns, 4 d’abril del 2011
De començaments i de finals
Un cop s'acaba
només en queden
les restes.
[incloent-hi els records]
divendres, 17 de setembre del 2010
De quant l'amor es fa imposible, de quant tu et fas distant
dimecres, 1 de setembre del 2010
diumenge, 4 de juliol del 2010
De principis per encàrrec, de finals a mida (I)
Li he creat cent, mil històries,
per viure'n cada una
amb la intensitat de tot
el que ha d'acabar... (o no). Un somriure a ulls clucs
diumenge, 30 de maig del 2010
Del pas del temps i altres successions indiferentment ordenades o no
Hemos aumentado la velocidad.
Pero nos hemos encerrado nosotros mismos dentro de ella.
La maquinaria, que proporciona abundancia, nos ha dejado en la indigencia.
Nuestra ciencia nos ha hecho cínicos; nuestra inteligencia, duros y faltos de sentimientos.
Pensamos demasiado y sentimos demasiado poco.
Un somriure repensat
dimecres, 19 de maig del 2010
Desfent camí
El meu harem ha esdevingut nombrós,
també els plaers, els luxes de la vida,
però el teu redòs, la teva companyia,
voluptuosament desfan camí.
dilluns, 17 de maig del 2010
De [re]tornar sense fer gaire soroll pel camí on volen perde's les hores
Ben tornat.
Exclamà al veure'm,
quant vaig trepitjà
terra incógnita
Un somriure d'ara i de fa temps
dijous, 20 de novembre del 2008
Entendre a l'adult amb cor d'infant
Em vols entendre?
No em llegeixis...
No m'escoltis...
Mira'm als ulls
Subscriure's a:
Missatges (Atom)