Retocs

No l'estimo,
no és perfecta...
Ja la canviaré.

Un somriure a mida

Horitzons i somnis i, viceversa.

Quan em van preguntar com seria la meva parella perfecte,

vaig riure incrèdulament.

No sabia que respondre.

Tal vegada podria ficar-me exquisit,

 i així demanar el desig

 d'una menorquina de pell bronzejada i,

 d'ulls rasgats.

No obstant, és la que m'inspira a escriure,

la que surt sempre als meus somnis,

allà on no hi ha camins traçats i un mar infinit.

Un  desig de somriure 

De marcar el pas, deixar-se portar, i altres coses que venen de gust.

Per poc que s’ho proposés
podria improvisar
una Nit inoblidable.

Avui, però,
el que de veritat
li ve de gust
és que el sorprenguin...


[i deixar-se seduir.]

Imagina quin somriure...

Inspirar, respirar...

No es tracta
de moldejar el temps.

La qüestió és fer
que no tingui
cap mena d'importància.

Un somriure "Sant Pol"

Amor, amor amor...

"Ans deslliureu-nos
de qualsevol mal.
Amén."

Un somriure que no vol pecar.

Tu, tu, tururú

Com explicar-me a mi mateix

què tu ja no ets tu, què jo cada cop sóc més jo.
I com més jo sóc, més m’allunyo del tu que no ets tu
I, en canvi, més trobo a faltar al tu que ja no ets

... I xiuxiuejar telepàticament ; torna, torna, torna...

Un somriure que no és un somriure.

Nits d'estiu que, et venen de puntetes a la memòria, amb regust agredolç d'hivern

Avanço amb la certesa que m’he perdut pel camí. No trobo el vell “agafo el primer tren que em dugui a tu sense retorn”, tampoc la platja on ballàvem nus a les cinc del matí. He perdut la immortalitat i la omnipotència, la seguretat i la intel·ligència. La capa d’heroi, barrejada amb la resta de roba per rentar, sembla lamentar-se les nits de lluna plena. Els mites han anat perdent el seu daurat i cada cop em sembla menys acollidora la meva no-ciutat. Que no se t’escapi un "we could be so good together", ara que no puc menjar-me el món. A l’horitzó es dibuixen grans paraules per afrontar: Barcelona, Vida, TU..... Avui no m’hi feu lluitar. En quin univers t’has anat a perdre, heroi?

Un somriure sense tornada

Ambicions

No n’hi ha prou amb tenir-ho tot. 

També s’ha de donar enveja a qui no ho té.

Un somriure per envejar

De començaments i de finals

Un cop s'acaba només en queden les restes.
[incloent-hi els records]

Un post-somriure

De quant l'amor es fa imposible, de quant tu et fas distant

He arribat a la conclusió de que sóc un covard, un covard per dir el estic dient en aquest Blog fantasma.

Ja fa anys et vaig tenir entre els meus braços, ja fa temps que et vas anar del meu costat.

Cal dir que no tot ha sigut dolent després del DIA D, és més, em sigut amics, però ara... 

ara ha arribat el moment de dir adéu.
La teva absència em mata, i em moro per dins quan vull veure't i,

m'ho negues amb excuses tant certes com pot ser que necessites respirar, 
però com sempre, la gent dona les seves preferències, i jo sóc l'últim.

Encara així et diré el que un dia em vas dir: NO HO OBLIDIS; T'ESTIMO. Cal dir que no ho he oblidar.

Ara, cal mirar un altre cop cap a un costat incert i, treure't de dintre d'una vegada per totes.

T'he estimat, fins que ens tornem a escrutar pels camins de la vida.

Llibertat de culte (Interpretació personal)

"Beneït és el fruit..."

Un somriure dolç i salat

De principis per encàrrec, de finals a mida (I)

Li he creat cent, mil històries, per viure'n cada una amb la intensitat de tot el que ha d'acabar... (o no). 

 Un somriure a ulls clucs

Del pas del temps i altres successions indiferentment ordenades o no

Hemos aumentado la velocidad.

Pero nos hemos encerrado nosotros mismos dentro de ella.

La maquinaria, que proporciona abundancia, nos ha dejado en la indigencia.

Nuestra ciencia nos ha hecho cínicos; nuestra inteligencia, duros y faltos de sentimientos.

Pensamos demasiado y sentimos demasiado poco.

Un somriure repensat

Desfent camí

El meu harem ha esdevingut nombrós,

també els plaers, els luxes de la vida,

però el teu redòs, la teva companyia,

voluptuosament desfan camí.

Un somriure que m'ha marcat

De [re]tornar sense fer gaire soroll pel camí on volen perde's les hores

Ben tornat.

Exclamà al veure'm,

quant vaig trepitjà

terra incógnita

Un somriure d'ara i de fa temps

Entendre a l'adult amb cor d'infant

Em vols entendre?
No em llegeixis...
No m'escoltis...
Mira'm als ulls

Una pista de mirada

De tocar de peus a terra, en vell mig d'una il·lusió innocent

En aquest gran circ del món,
sempre acabem actuant 
els pallassos



Sumriures on hi ha llàgrimes

Entre camins i altres llocs que, si fa no fa, no et porten a Roma

Que no em perdi altra vegada, buscant aquestes flors de paper que algú va pintar del color que volia per la meva vida.

-Jo solament sóc un pallasso amb nas vermell...m'ho varen regalar fa temps a canvi de donar felicitat... i un final feliç enganxat en l'esquena.
I m'agradaria quedar-me tranquil dormint en el teu coixí, i no veure després que no serveixi de res...

Sospiro després d'encendre'm un últim cigarret pensant que pot ser, demà ho deixi. Que el sol disfressat a "topos" em dongui ànims per seguir en el meu camí... 

Un somriure que volia anar cap a París

temps de canvis

Ara quan en la meva vida

són temps de canvis,

és quan més por em fa el paper en blanc.

I es que la meva manca d'inspiració

està provocada per la meva 

metamorfosis

Un somriure de mirada no tant perduda

Començar de zero...

Ara son moments per intentar començar de zero.

Avui estreno el blog, 

un nou món per deixar somriures allà on vagi

Un somriure d'una nit insòlita